La Mopa

No sé què em passa, que em trobo tan bruta. Em faig un fart d'anar amunt i avall, sempre per terra, sempre recollint el que els altres deixen. Si, a vegades m'espolsen, em sacsegen, i em trobo més bé durant un temps, però l'endemà tot torna a començar. Voldria tenir una vida més fàcil i ser, per exemple, un recull-pilotes. Aquests sí que viuen bé. Només s'han de preocupar de recollir pilotes, i poden despreocupar-se de tota la resta. Ai, qui fos recull-pilotes!